En el nostre món de connectivitat creixent, la multiplexació per longitud d'ona ha estat un dels responsables essencials de l’adveniment de les comunicacions per fibra òptica, ja que permet augmentar l'ample de banda de les xarxes de fibra, permetent superposar senyals en una sola fibra fins a una capacitat de 25Tb / s. Aquesta multiplexació requereix dos tipus de dispositius essencials, els multiplexors i demultiplexors, que són els encarregats de combinar els senyals en el punt d'origen i redistribuir-los en el punt d'arribada.

En els últims anys, les fibres òptiques de plàstic (POFs) s'han convertit en una bona alternativa per a les fibres de vidre, sobretot per a xarxes d'àrea local, on permeten una velocitat de transmissió de dades molt superiors a les actuals. Els seus avantatges competitius són clars, ja que són robustes, barates i ràpides i fàcils d'instal·lar. Per a xarxes locals, permeten la utilització de LEDs com a font de llum, amb la consegüent reducció de preus.

Un dels majors reptes als quals s'enfronta la implantació generalitzada de les fibres POFs és l'absència i / o manca d'optimització de components clau per a l'estructuració de les xarxes. En concret, no hi ha en l'actualitat multiplexors i demultiplexors òptics adequats per a aquest tipus de fibres.

En els últims anys s'ha anat generant la tecnologia (POF) necessària per al procés industrial d'encapsulat, però la seva utilització en la fabricació de multiplexors encara no està implementada, ja que les làmines divisores de feix haurien d'estar fetes a partir d'un material prou resistent perquè no pateixi danys durant el procés d'encapsulat.

En aquest projecte es pretén produir aquests divisors de feix utilitzant com a material base un material resistent a l'encapsulat industrial, com podria ser un polímer (PMMA, etc.). Per donar-li les propietats adequades d'un divisor de feix, es pretén dipositar partícules de diferents tipus, per exemple metàl·liques i / o fotocròmiques que s'activin mitjançant l'ús d'una font de llum modificant el seu espectre d'absorció. Això permetrà realitzar la selecció del canal de transmissió de la informació, de forma totalment òptica.

La part innovadora d'aquest projecte recau en desenvolupar el procés de deposició d'aquestes partícules en el material "base" per crear les làmines divisores de feix. Contrastant amb la deposició per campana de buit en què tenen cabuda elements gasosos, el que pot provocar la contaminació de l'espai de treball on es desenvolupa el procés industrial d'encapsulat, en aquest cas una sala blanca, proposem realitzar aquesta deposició mitjançant un espraiat d'aquestes partícules, donant com a resultat un material sòlid que sigui compatible amb un procés posterior d'encapsulat.